En els darrers anys, el món del periodisme s’ha vist sacsejat per un fenomen preocupant: la baixa qualitat periodística. Amb l’auge d’internet i l’increment de l’accés a la informació, el periodisme ha experimentat una gran transformació. Ara bé, aquesta revolució digital ha portat conseqüències no desitjades, com ara la proliferació de notícies inexactes, la promoció del sensacionalisme i la pèrdua de la independència editorial.

La tecnologia d’intel·ligència artificial pot ser una eina útil per ajudar-nos a analitzar críticament les notícies i construir la nostra pròpia perspectiva. Els models de llenguatge avançats com GPT-4 poden facilitar la identificació de biaixos, inconsistències i inexactituds en les notícies, permetent-nos ser consumidors més crítics i informats. Això, al seu torn, pot empoderar-nos a prendre decisions més informades i desenvolupar una visió més nítida de la realitat.

Tot i que és un àmbit en el que s’hi ha d’aprofundir més, he realitzat el següent experiment: introduir a GPT-4 una notícia de dubtosa qualitat periodística i li he demanat que l’analitzi críticament. Res més.

La notícia és aquesta:

Bastida, J. (2023, April 3). El increíble Hulk del supermercado. UltimaHora.es. https://www.ultimahora.es/sucesos/ultimas/2023/04/03/1911233/agresion-mallorca-gigante-culturista-mas-dos-metros-130-kilos-musculo-detenido-por-agresion.html

El resultat és el següent, tal i com l’ha escrit la IAG:

L’article descriu les accions violentes i agressives d’un home culturista de gran envergadura, anomenat “L’increïble Hulk del supermercat”, que ha estat detingut en múltiples ocasions per agressió i robatori. L’autor, Julio Bastida, detalla diversos incidents en què l’home ha causat danys significatius a la propietat i ha posat en perill a les persones i a si mateix.

Tot i que l’article presenta una narrativa interessant i atractiva, hi ha aspectes en què podria millorar en termes d’objectivitat i estil periodístic:

1. Sensacionalisme: L’article utilitza un to sensacionalista, comparant l’home amb el personatge fictici de Hulk i destacant la seva mida i força en lloc de centrar-se en els fets del cas. Això pot tenir l’efecte de deshumanitzar l’individu i fer que el lector es centri en la seva aparença i accions en lloc de les possibles causes subjacents del seu comportament.
2. Manca de context i anàlisi: L’article no aborda les possibles raons darrere del comportament violent de l’home, com ara problemes de salut mental, antecedents familiars o socials, o abús de substàncies. Al no explorar aquests temes, l’article presenta una visió superficial del cas i no permet al lector comprendre completament la situació.
3. Fonts i entrevistes: L’article no esmenta cap font directa ni entrevistes amb persones involucrades en els incidents, com les víctimes, testimonis o professionals de la salut. Incloure declaracions d’aquestes fonts podria haver proporcionat una visió més equilibrada i detallada del cas.
4. Sensibilitat cap a les víctimes: L’article descriu amb detall els actes violents de l’home, però no aborda l’impacte que aquests incidents poden haver tingut en les víctimes o en la comunitat. Mostrar més empatia cap a les persones afectades per la violència podria haver afegit una dimensió més humana a l’article.

En resum, l’article presenta una narrativa intrigant sobre un home amb un comportament violent i destructiu, però cau en la trampa del sensacionalisme i manca de profunditat en la seva anàlisi. Per millorar, l’autor podria haver abordat el context i les possibles causes darrere del comportament de l’home, inclòs el testimoni de fonts directes i mostrat major sensibilitat cap a les víctimes i la comunitat afectada.