A Liberty Island, tres miradors de pagament fan coa davant un horitzó que ja era de franc. El més proper té tota l’autoritat: cara de metall, dos ulls i una ordre estampada damunt la boca: QUARTERS ONLY. Llavors una gavina travessa l’enquadrament sense pagar, sense enfocar res i, pel que… Llegir⇢

Sèrie principal: Portraits Hi ha un rastre d’Absurd World, però no la guardaria a dues sèries. La fotografia la sosté l’home. L’absurd arriba després, per damunt la seva espatla, disfressat de motxila amb cara. Me mira directament als ulls. el cigarret contra el pit, el rellotge, els anells, cap intent… Llegir⇢

Les paradetes de fira estan fetes perquè l’ull es porti malament. Llums a dalt, premis pertot, fileres de cercles blancs esperant un impacte. L’escena tenia totes les excuses per convertir-se en renou. Llavors vaig veure el braç. La dona de l’esquerra duia Strong tatuat davall un cactus petit. La paraula… Llegir⇢

La deessa va arribar plegada. Quan la vaig trobar, ja s’havia apoderat del carrer: una dona inflable enorme, amb els ulls tancats i les mans obertes, encaixada entre portes de garatge, parets de referit aspre i cables domèstics. Les cases semblaven més velles amb ella al davant. Ella semblava més… Llegir⇢

Sant Joan no necessita més espectacle. Ja en té prou. El que m’interessa és la pressió que l’envolta: cossos pitjats dins carrers estrets, mans cercant equilibri, l’animal convertit en meteorologia pública, la multitud fent veure que pot controlar allò que ha convocat. El cavall no sempre és el subjecte. De… Llegir⇢

Ressenya de Disparos contados, de Leila Méndez El dit arriba massa aviat. Aquest és el problema, o almenys un dels problemes. La fotografia digital no va inventar la pressa, però li va donar bateria, pantalla, memòria barata i una excusa tècnica molt còmoda. Dispara ara. Ja pensaràs després. La frase… Llegir⇢

Hi torn una vegada i una altra, al mateix petit tracte: vidres d’aparador, números, una font pública, un taulell dient a la mà on s’ha d’aturar. Barcelona no fa d’escenari en aquestes fotos. S’interposa. Posa alguna cosa entre la gent i allò que necessita: un vidre, una tira de metall,… Llegir⇢

Cinc retrats són suficients per saber quan el carrer ha començat a respondre. Aquesta setmana va començar amb cares, cossos i portes. No retrats en el sentit educat de la paraula. Ningú no va ser col·locat, suavitzat, rescatat ni convertit en un petit monument de dignitat per tranquil·litzar l’espectador. La… Llegir⇢