-
La pantalla i el marbre
Els museus ensenyen una forma especial d’obediència. La gent hi entra i abaixa la veu. El marbre ho fa. Els sostres pintats també hi ajuden. I els vigilants, les cordes, les cartel·les i aquella pressió silenciosa de tothom fent veure que sap com s’ha d’estar davant la història. Al centre… Llegir⇢
-
Fauna urbana, amb Wi-Fi
L’escena en una terrassa urbana es presenta amb un home que observa la càmera mentre el món es barreja al seu voltant. La normalitat, reflectida a través dels elements quotidians i la tecnologia, es transforma en un espai de reflexió sobre l’adaptació del cos a l’entorn. La imatge, manipulada, busca… Llegir⇢
-
El ca va marxar primer
Una escena de platja on el mòbil sobreviu, el ca abandona la composició i el mar no mostra cap interès per la nostra importància. Llegir⇢
-
Resenya de 1997… Rescate en Nueva York
1997… Rescate en Nueva York no sembla una fantasia futurista equivocada. Sembla una mala notícia explicada amb trenta anys d’antelació i amb un pressupost prou ajustat per obligar Carpenter a fer cinema de debò. El 1997 de la pel·lícula no va arribar mai, almenys no amb Manhattan convertida oficialment en… Llegir⇢
-
La ciutat mal embotonada
Una setmana de llum dura, voreres gastades i escenes petites que ja venien tortes. Aquestes deu fotografies no són les més amables de la setmana. Millor així. Provoke no va d’arreglar el carrer perquè surti presentable, sinó de mirar-lo quan encara duu la camisa mal cordada. Arxiu Provoke aquí. Llegir⇢
-
Primer va aparèixer la cara
Després, la ciutat: massa blanca, massa renouera, mal educada. Feta amb la Ricoh GR IV Monochrome, a prop. Massa a prop perquè la foto sigui còmoda. La paret pesa. La llum crema. Les bastides i els cotxes fan de fons administratiu. La mà agafa la jaqueta com si el dia… Llegir⇢
-
El Mercenario Integral 1: una barbaritat visual en una edició que no castiga el lector
Hi ha reedicions que arriben tard, d’altres que arriben malament, i després hi ha aquest Integral 1 d’El Mercenario, de Vicente Segrelles, que Norma Editorial acaba de publicar amb una decisió sorprenentment sensata: bon format, tapa dura, pàgines generoses, extres fantàstics i un preu ajustat per al que ofereix. En… Llegir⇢
-
Angine de Poitrine, o la bellesa d’una cosa que no entenc
He descobert Angine de Poitrine i encara no sé gaire bé què m’ha passat. És una d’aquelles trobades estranyes en què no pots explicar exactament per què una cosa t’atrapa, però ja és massa tard: t’ha atrapat. La música sona, veus la seva presència a través d’imatges o vídeos, i… Llegir⇢
-
Què és StreetSoul
StreetSoul ja és a YouTube. El primer vídeo és una breu introducció al projecte: fotografia de carrer en blanc i negre, llum dura, gestos estranys, tensió pública, enquadraments fallits i l’absurditat ordinària de la vida urbana. Sense discursos motivacionals.Sense adoració pel material fotogràfic.Sense fang cinematogràfic. Només el carrer, en blanc… Llegir⇢
Apocal·lipsi i integració en el segle XXI 