Apocal·lipsi i integració en el segle XXI

  • Mitja frase

    Dos homes asseguts a l’entrada d’un bar. Un té els ulls tancats i un cigarret entre els dits. Amb l’altra mà aguanta un tassó, cosa que em sembla una distribució de funcions prou assenyada. L’home del costat té la boca oberta i mira cap a una banda. No sé si… Llegir⇢

    Mitja frase

  • [Ressenya] Verity: per favor, no encengueu els llums

    Em vaig deixar dur per la intriga de Verity i m’ho vaig passar bé. Després, en fred, vaig començar a justificar el guió com un advocat d’ofici amb vocació de becari. Al final, vaig defensar una pel·lícula que ni tan sols em pagava. Llegir⇢

    [Ressenya] Verity: per favor, no encengueu els llums

  • [Ressenya] Sospitosos habituals: el policia ja ho sap tot

    El pitjor de Dave Kujan és que segurament, en sortir del seu despatx, encara li donaries les gràcies. T’hauria interromput, hauria posat en dubte gairebé tot el que li has dit i t’hauria explicat què et passa amb aquella paciència que alguns homes reserven als infants i als idiotes. Però… Llegir⇢

    [Ressenya] Sospitosos habituals: el policia ja ho sap tot

  • [Ressenya] Normal, de Ben Wheatley: tan bé que anàvem

    Normal m’ha tengut agafat gairebé tota l’estona. M’agradava la calma d’aquell poble, però l’amabilitat dels veïns començava a semblar-me una mica assajada. També em feia riure. Hi ha una mala bava bastant saludable en aquesta pel·lícula. El disgust ha vengut al final, quan ja li havia concedit gairebé tot. Ben… Llegir⇢

    [Ressenya] Normal, de Ben Wheatley: tan bé que anàvem

  • La geometria d’un desequilibri

    Hi ha fotografies que, quan les mires per primera vegada, sembla que no acabin de funcionar. Aquesta meva del pont de Brooklyn podria ser-ne una. Massa pes a la dreta, amb aquest home enorme, vestit de negre, que gairebé s’apropia de mitja fotografia. A l’esquerra, una dona que fa una… Llegir⇢

    La geometria d’un desequilibri

  • Pren-te la feina seriosament. A tu mateix, no tant

    Supòs que això és el més semblant que tenc a un mantra: Pren-te la feina seriosament. A tu mateix, no tant. No m’agraden gaire els mantres, per ser sincer. La majoria sonen millor impresos en una tassa que aplicats a un dimarts qualsevol. Però aquest ha sobreviscut. Prendre’s la feina… Llegir⇢

    Pren-te la feina seriosament. A tu mateix, no tant

  • [Ressenya] En el corazón de la bestia: la pau haurà d’esperar

    Un ca ferit et deixa en una situació pèssima per jutjar una pel·lícula. L’animal encara no ha fet res i tu ja estàs negociant amb el guió: d’acord, això m’ho empassaré, però no li faceu gaire mal. Hollywood coneix aquesta feblesa nostra. La té comptada, pressupostada i probablement assegurada. A… Llegir⇢

    [Ressenya] En el corazón de la bestia: la pau haurà d’esperar

  • [Ressenya] Ritos nocturnos, de Josep Oliver

    La Medusa de Josep Oliver té la casa plena d’estàtues. Eren les visites. Havien arribat sense avisar i el seu company no havia tengut temps d’advertir-les. Per acabar-ho d’arreglar, a ella li agrada tenir coses per casa i l’anima a convidar més amics. “Por suerte, ella no es minimalista /… Llegir⇢

    [Ressenya] Ritos nocturnos, de Josep Oliver

  • [Ressenya] Civil War: sense instruccions per triar bàndol

    Civil War: sense instruccions per triar bàndol Civil War m’ha agradat molt. I una de les coses que més li agraesc és que ens deixi sense saber ben bé com s’ha arribat a aquella guerra. Al principi vaig voler entendre-ho, és clar. Qui s’havia alçat contra qui, què havia passat… Llegir⇢

    [Ressenya] Civil War: sense instruccions per triar bàndol