Un cavall menja d’un poal. Els coloms s’hi acosten. La gent passa, espera, treballa, desapareix dins el fons.

Res dramàtic. Només la ciutat repartint uns quants metres quadrats de vorera segons unes regles que ningú no ha escrit.

El cavall menja. Els coloms roben el que poden. Els humans continuen passant fred.