-
La casa va perdre la discussió
Alguns espais públics intenten semblar elegants. Aquest sembla que la gravetat hi hagi arribat tard i, així i tot, hagi guanyat. Una estructura amb forma de casa penja sobre la plaça en un angle equivocat, massa grossa per ignorar-la i massa absurda per fer por. El cel no prova de… Llegir⇢
-
Els noms deixats al marge
La història sovint es llegeix com un full de contactes editat per covards. Algunes cares surten encerclades en vermell. La resta queden damunt la taula: borroses, incòmodes, mal sincronitzades, massa poc respectables, massa poc masculines, massa poc blanques, massa difícils d’imprimir. Preguntar qui ha estat infravalorat en la història no… Llegir⇢
-
Perdre el temps com toca
La gent pregunta quina és la millor cosa que es pot fer en una ciutat, com si una ciutat fos un esmorzar d’hotel amb el menú plastificat. A la meva, la millor cosa és caminar fins que la ciutat oficial perdi l’interès en tu. Oblida el circuit obedient: plaça, església,… Llegir⇢
-
La pau té dents
Quin superpoder m’agradaria tenir? Jo no demanaria volar. He vist prou gent mirant des de balcons, despatxos i trones per saber que l’altura rarament millora ningú. Normalment només dona a l’estupidesa una vista millor. La invisibilitat tempta, però seria una mica redundant. La majoria ja ha après a desaparèixer darrere… Llegir⇢
-
La vida troleja. Fes-la dolça.
Què em dona direcció a la vida? No un pla a cinc anys. No una frase motivacional impresa damunt una muntanya falsa. No una brúixola neteta venuda per gent que diu “mentalitat” amb la solemnitat d’un enterramorts. En el meu cas, la direcció ve de caminar fins que la realitat… Llegir⇢
-
Deixau de grapar caretes a les frases
El meu emoji preferit probablement és el que no faig servir. Els emojis són útils, sí, de la mateixa manera que els coberts de plàstic són útils: ràpids, nets, d’un sol ús i una mica depriments si hi penses més de set segons. Arriben amb l’emoció ja muntada de fàbrica.… Llegir⇢
-
Dejad de grapar caritas a las frases
Mi emoji favorito probablemente sea el que no uso. Los emojis son útiles, sí, del mismo modo que los cubiertos de plástico son útiles: rápidos, limpios, desechables y un poco deprimentes si piensas en ello más de siete segundos. Llegan con la emoción ya montada de fábrica. Una carita amarilla… Llegir⇢
-
España oculta, de Cristina García Rodero: el país que seguía rezando cuando ya habían encendido los fluorescentes
Hay libros que explican un país, y luego hay libros que lo atrapan con la boca abierta, las rodillas sucias, los santos sudados y la dignidad oscilando entre la devoción y el delirio. España oculta, de Cristina García Rodero, pertenece a esta segunda categoría, mucho más peligrosa. Publicado por Lunwerg… Llegir⇢
-
España oculta, de Cristina García Rodero: el país que continuava resant quan ja havien encès els fluorescents
Hi ha llibres que expliquen un país, i després hi ha llibres que l’agafen amb la boca oberta, els genolls bruts, els sants suats i la dignitat oscil·lant entre la devoció i el deliri. España oculta, de Cristina García Rodero, pertany a aquesta segona categoria, molt més perillosa. Publicat per… Llegir⇢
Apocal·lipsi i integració en el segle XXI 