Alguns espais públics intenten semblar elegants. Aquest sembla que la gravetat hi hagi arribat tard i, així i tot, hagi guanyat.

Una estructura amb forma de casa penja sobre la plaça en un angle equivocat, massa grossa per ignorar-la i massa absurda per fer por. El cel no prova de calmar res. Els núvols s’acumulen darrere la peça amb aquella seriositat burocràtica de les males notícies.

A sota, una persona passeja una cussa que nom Bèlit.

Aquí és on la fotografia comença a funcionar: en la negativa modesta a quedar impressionat. La ciutat munta un col·lapse arquitectònic. La cussa continua avançant. Algú encara ha d’arribar a casa.

El blanc i negre retira la decoració fàcil i deixa pes, paviment, núvol, silueta. L’estructura inclinada vol dominar el marc. Gairebé ho aconsegueix. Llavors entra la cussa i redueix tota la representació a una enrabiada cívica.

Cap monument té la darrera paraula quan una cussa ha decidit que el passeig no s’ha acabat.

Més treball fotogràfic aquí.