Ja comença a ser una constant que els mitjans de comunicació generalistes trobin la forma de fer aparèixer la IA des d’un punt de vista polèmic. És com si hi hagués la consigna d’imposar el relat que ChatGPT és quelcom que no serveix per a res més que perturbar la pau mundial.

En aquesta ocasió el periodista ha fet el possible per fer dubtar el lector si s’està qüestionant ChatGPT o no. És mal d’explicar, però si llegiu l’article potser s’entendrà millor. El trobareu aquí:

Font, A. S. (2023, May 19). Un profesor suspende a la mitad de sus alumnos tras acusarlos falsamente de usar ChatGPT. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/tecnologia/20230519/8975618/chatgpt-lia-clase-suspenden-todos-alumnos-asegurase-falsamente-habia-hecho-trabajos-pmv.html

Així mateix, aquest article és un refrit del que aparegué dos dies abans a la revista RollingStone. Com us podeu imaginar, aquesta publicació no està precisament especialitzada en IA. El podeu llegir aquí:

Klee, M. (2023, May 17). Professor flunks all his students after ChatGPT falsely claims it wrote their papers. Rolling Stone. https://www.rollingstone.com/culture/culture-features/texas-am-chatgpt-ai-professor-flunks-students-false-claims-1234736601/

Aquesta notícia (la que vulgueu, la de La Vanguardia o la de Rolling Stone presenta diversos elements que poden ser considerats com a indicadors de periodisme de dubtosa qualitat:

1. Falta de fonts directes: La notícia cita una “persona conocedora de los hechos” com a font principal de la informació, però no proporciona cap detall sobre qui és aquesta persona o quina és la seva relació amb els esdeveniments. Això pot fer que els lectors qüestionin la fiabilitat de la informació.
2. Falta de context: La notícia no proporciona suficient context sobre com funciona ChatGPT. Això pot portar a malentesos sobre la capacitat de la IA per detectar el plagi.
3. Falta de equilibri: La notícia no inclou cap declaració del professor Mumm o de la universitat. Això pot donar la impressió que la notícia està parcialment en favor dels estudiants.
4. Falta de precisió: La notícia afirma que ChatGPT “se chivó” dels estudiants, però això no és precisament correcte. ChatGPT no té la capacitat de “delatar” a ningú, simplement respon a les preguntes que se li fan basant-se en el seu entrenament previ.
5. Falta de verificació de la informació: La notícia accepta sense qüestionar l’afirmació de l’usuari de Reddit Delicious_Village112 sobre la fiabilitat de ChatGPT. No es proporciona cap prova o verificació independent d’aquesta afirmació.
6. Llenguatge sensacionalista: L’ús de paraules com “calumniados”, “chivatazo” o “desastroso incidente” pot ser considerat sensacionalista, ja que aquest tipus de llenguatge pot exagerar la gravetat de la situació i provocar una reacció emocional en el lector.
7. Falta de seguiment: La notícia no proporciona cap informació sobre què passarà a continuació o com es resoldrà la situació. Això pot deixar els lectors amb la sensació que la notícia està incompleta.

Per a què aquesta notícia pogués ser considerada de qualitat, hauria de complir amb diversos estàndards periodístics que semblen faltar en la seva versió actual. Alguns d’ells són:

1. Fonts fiables i transparents: La notícia hauria de citar fonts directes i fiables. En aquest cas, hauria estat útil tenir declaracions directes del professor Mumm, dels estudiants afectats, o d’un representant de la universitat. Això hauria donat més credibilitat a la notícia.
2. Precisió i verificació de la informació: La notícia hauria de proporcionar una descripció precisa de com funciona ChatGPT i hauria de verificar les afirmacions fetes per l’usuari de Reddit. Això hauria ajudat a evitar malentesos i a proporcionar una visió més equilibrada dels esdeveniments.
3. Equilibri: La notícia hauria de presentar totes les parts de la història de manera equitativa. En aquest cas, sembla que la notícia està parcialment en favor dels estudiants. Incloure la perspectiva del professor o de la universitat hauria proporcionat un equilibri més just.
4. Evitar el sensacionalisme: La notícia hauria d’evitar l’ús de llenguatge sensacionalista. En lloc d’això, hauria de presentar els fets de manera objectiva i neutral.
5. Seguiment: Finalment, la notícia hauria de proporcionar informació sobre què passarà a continuació o com es resoldrà la situació. Això hauria donat als lectors una visió més completa de la situació.

---

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons