Imatge generada per l’autor amb Midjourney 5.1

Recentment, vaig llegir una entrevista amb Cristina Pardo, una periodista espanyola coneguda, en la qual es descriu a si mateixa com a “tecnòfoba” i expressa la seva por vers la IA. Segons Pardo, la IA “fa por” perquè es pot utilitzar per al mal. Aquesta afirmació, si bé és certa en un sentit molt ampli (com qualsevol eina, la IA pot ser utilitzada per al mal), és una mica com dir que els ganivets són perillosos perquè es poden utilitzar per apunyalar gent. Tècnicament cert, però obvia el fet que els ganivets majoritàriament s’empren per tallar pa, pelar pomes i una multitud d’altres tasques quotidianes.

Ara, no estic dient que Pardo hauria de ser una experta en IA. No obstant això, com a figura pública amb una plataforma mediàtica, les seves paraules tenen pes. Quan es parla de la IA com si fos una entitat malèvola que està a punt de destruir la humanitat, això pot alimentar la por i la desinformació. I, sincerament, ja tenim prou d’això en el món, no?

Pardo també menciona que “molts científics” han advertit que la IA podria “acabar amb la raça humana”. Aquesta és una referència a les advertències fetes per algunes figures destacades en el camp de la tecnologia i la ciència, com ara Elon Musk i Stephen Hawking. No obstant això, aquesta és una visió extremista i no és compartida per tota la comunitat científica. Molts experts en IA creuen que, mentre que aquesta pot plantejar desafiaments significatius, també ofereix enormes oportunitats per a l’avanç de la societat.

Però no tot és negatiu en les declaracions de Pardo. També expressa l’esperança que la IA es pugui utilitzar per al bé, i menciona la necessitat de legislació en aquest àmbit. Aquesta és una opinió àmpliament compartida, i molts experts i legisladors estan treballant actualment en la creació de marc regulador per a la IA que equilibri la necessitat d’innovació amb la protecció contra els abusos potencials.

La IA pot ser una eina increïblement útil per a l’educació. Pot ajudar a personalitzar l’aprenentatge, identificar àrees on els estudiants estan lluitant i proporcionar suport addicional on és necessari. Pot fer que l’educació sigui més eficient, efectiva i, sí, fins i tot més divertida.

Imagineu un món on cada estudiant té un pla d’estudis personalitzat, adaptat a les seves necessitats i interessos. On els professors poden identificar ràpidament les àrees on els estudiants fluixegen i proporcionar suport addicional. On l’aprenentatge es pot adaptar i ajustar en temps real, en funció del progrés de l’estudiant. Aquest és el potencial de la IA en l’educació.

Però, és clar, això no és tan emocionant com les visions apocalíptiques de robots fora de control, oi? I suposo que aquesta és la clau del problema. La por ven. La desinformació ven. Les visions simplistes de la tecnologia com a salvadora o destructora venen. Però la realitat és molt més complexa.

Aquesta no és la història que solem sentir. En lloc d’això, obtenim visions de caos tecnològic i destrucció, cortesia de figures mediàtiques que, amb tot el respecte, podrien no ser experts en IA o podrien obeir a interessos no declarats. I això és una llàstima, perquè aquest tipus de narrativa pot fer més mal que bé. Pot fer que la gent tingui por de la tecnologia, en lloc d’explorar les seves possibilitats.

Ara, no estic dient que no haguem de ser crítics amb la tecnologia. De fet, ho hem de ser. Hem de preguntar-nos com es pot utilitzar la IA, quins són els seus límits, com es pot abusar d’ella. Però aquesta crítica ha d’estar informada, no alimentada per la por i la desinformació.

La IA no és ni una panacea ni una amenaça existencial. És una eina, amb tot el que això implica. I, com qualsevol eina, la seva utilitat depèn de com l’utilitzem. Si l’utilitzem amb cura, amb coneixement i amb una comprensió clara dels seus límits i potencialitats, la IA pot ser una força poderosa per al bé.

Així que, la propera vegada que sentiu a algú parlant de la IA com si fos el pròxim gran mal, recordeu això: la IA és una eina. Com qualsevol eina, pot ser utilitzada per al bé o per al mal. I, com qualsevol eina, la clau està en com l’utilitzem.

I si algú us diu que la IA pot “acabar amb l’espècie humana”, bè, potser hauríeu de prendre aquesta afirmació amb una mica d’escepticisme sa. Després de tot, si estem parlant de coses que poden acabar amb nosaltres, hi ha una llista llarga de candidats més probables. Com ara, no sé, el canvi climàtic? Però això és una història per a un altre dia.


Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Podcast also available on PocketCasts, SoundCloud, Spotify, Google Podcasts, Apple Podcasts, and RSS.

Deixa un comentari

Darreres entrades