Podeu llegir l’article original aquí:

Laissez faire, laissez passer. Accentuarà la intel·ligència artificial la desigualtat? (n.d.). Focus UPF. Recuperat dia 17 d’agost de 2023, de https://www.upf.edu/web/focus/opinio/-/asset_publisher/lk4diAT4aI2f/content/laissez-faire-laissez-passer.-accentuar%C3%A0-la-intel%C2%B7lig%C3%A8ncia-artificial-la-desigualtat-/10193/maximized

L’article Laissez faire, laissez passer. Accentuarà la intel·ligència artificial la desigualtat? aborda una temàtica essencial en el panorama tecnològic actual: les repercussions socials i econòmiques de la IA. Tanmateix, el text presenta diversos elements especulatius que requereixen una anàlisi crítica.

Des del començament, l’article introdueix una qüestió retòrica: “decidida per qui?”, però no proporciona una resposta concreta, permetent així una obertura especulativa. Aquesta elecció estilística podria voler suggerir una preconcepció sobre la falta de transparència o les intencions ocultes darrere de la implementació de la IA, sense donar una base sòlida per a tal afirmació.

Un altre punt a destacar és la referència a ChatGPT i Dall-E com exemples destacats de la irrupció de la IA. Si bé són productes rellevants, el mercat de la IA és molt més ampli i divers. L’èmfasi en aquests productes podria interpretar-se com una possible simplificació de l’escenari actual de la IA.

Respecte a les “estratègies comercials” de grans empreses com Microsoft o Google, l’article insinua que hi ha motius sospitosos o oposats a la competència darrere dels seus esforços en IA. Tot i que és cert que aquestes empreses han estat sotmeses a escrutini, l’article no proporciona exemples concrets o proves que validin aquestes insinuacions. Aquesta generalització pot portar a conclusions precipitades sobre les intencions o pràctiques d’aquestes empreses.

En relació amb la bretxa digital, l’article assegura que la IA podria accentuar-la, citant com a referència el professor Ricardo Baeza-Yates i l’evolució de la World Wide Web. No obstant això, no detalla com exactament la IA pot contribuir a aquesta bretxa ni proporciona dades concretes que justifiquin aquesta afirmació. La referència al coronavirus com un indicador de desigualtat d’accés a recursos educatius és vàlida, però la seva relació directa amb la IA no està clarament establerta.

En l’àmbit del periodisme, l’article planteja preocupacions ètiques sobre la utilització de la IA en la generació de notícies. Encara que aquesta és una preocupació legítima, l’article sembla suggerir que l’ús de la IA necessàriament resulta en una reducció de la qualitat informativa i en una major precarietat laboral. Aquesta perspectiva podria considerar-se unidimensional, ja que hi ha casos en què la IA pot ser utilitzada per millorar la producció de notícies sense sacrificar la qualitat o l’ocupació.

Finalment, l’article fa referència al Fons Monetari Internacional i les seves advertències sobre la possible ampliació de la desigualtat a causa de la IA. Si bé aquesta és una preocupació legítima, la falta de contextualització i dades específiques pot fer que aquesta afirmació sembli més especulativa que basada en fets concrets. A més, El FMI no és precisament un exemple d’organisme transparent ni sembla tenir com a objectiu real reduir la desigualtat en el repartiment de la riquesa.

Per millorar l’article comentat, seria útil tenir en compte diferents elements. Primerament, clarificar les preguntes retòriques oferiria als lectors una comprensió més clara de qui està prenent les decisions clau en el desenvolupament i implementació de la IA. A més, un reforç amb dades empíriques validaria les afirmacions de l’article. Seria enriquidor incorporar opinions i testimonis d’experts en el camp de la IA i en àmbits relacionats, com l’economia o la sociologia, que podrien proporcionar una visió equilibrada i contrastada sobre els temes discutits. Quan es discuteixen les pràctiques de grans empreses, proporcionar exemples específics de les seves estratègies o productes en relació amb la IA pot ser útil. També podria ser profitós ampliar la discussió més enllà de productes específics i considerar altres aplicacions de la IA, com la medicina o la indústria de l’automòbil. Per equilibrar la discussió, no s’hauria de passar per alt explorar no només les possibles repercussions negatives de la IA, sinó també els seus beneficis potencials. A més, suggerir solucions o vies de treball per afrontar els desafiaments presentats per la IA proporcionaria una dimensió més pràctica a l’article. Finalment, situar la irrupció de la IA en un context històric, comparant-la amb altres tecnologies disruptives del passat, ajudaria a contextualitzar la seva influència en la societat.

---

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons