Desenvolupant pensadors crítics: La clau està en les preguntes, no en les respostes

Quan el professorat mostra respecte per les respostes dels seus estudiants, plantejant preguntes per conèixer els seus raonaments, es produeix un canvi en la percepció dels alumnes. En lloc de veure als docents com a simples validadors de respostes “correctes”, comencen a percebre’ls com a guies en el seu procés d’aprenentatge.

Aquesta actitud per part del professorat pot tenir múltiples beneficis. En primer lloc, pot fomentar un ambient de classe més obert i participatiu, on els estudiants se senten lliures d’expressar les seves idees sense por de ser jutjats únicament per la correcció de la seva resposta. Això pot conduir a discussions més enriquidores i a un aprenentatge més profund.

Quan els docents es mostren interessats en els raonaments dels estudiants, aquests últims poden sentir-se més valorats com a individus amb pensaments i opinions úniques. Això pot augmentar la seva autoestima i la seva motivació per aprendre.

A més, posant l’èmfasi en el procés de raonament més que en la resposta final, els estudiants poden desenvolupar habilitats crítiques de pensament i aprendre a valorar el procés d’aprenentatge en si mateix, més enllà de la simple obtenció de respostes correctes.

Ara bé, quan el professorat se centra en els raonaments dels estudiants més que en les respostes correctes, poden sorgir alguns problemes. Un d’ells pot ser que alguns estudiants es confonguin i pensin que qualsevol resposta és vàlida, sense importar la seva correcció. Això podria portar a malentesos o a la creença que no hi ha respostes objectivament correctes en determinades matèries.

Un altre problema pot ser que, en voler donar veu a tots els estudiants, es perdi massa temps en discussions que no aporten substancialment al tema en qüestió. Això pot fer que no es cobreixin tots els temes previstos en el pla d’estudis.

A més, alguns docents podrien sentir-se incòmodes amb aquesta dinàmica, especialment si estan acostumats a un ensenyament més tradicional i directiu. Podrien sentir que han perdut el control de la classe o que no estan complint amb el seu deure d’assegurar-se que els estudiants aprenguin la informació correcta.

Per resoldre aquests problemes, és essencial establir un equilibri. El professorat pot fomentar la llibertat d’expressió i el debat, però també ha de deixar clar que hi ha criteris objectius que cal complir. Pot ser útil establir des del principi les expectatives i normes de la classe, així com explicar la raó d’aquesta dinàmica.

Per evitar perdre’s en discussions no productives, el docent pot establir un temps límit per a cada intervenció o debat. També pot ser útil tenir una guia o esquema dels temes a tractar en cada classe, assegurant-se d’avançar segons el previst.

Quant als docents que es sentin incòmodes amb aquesta dinàmica, pot ser beneficiós proporcionar-los formació o recursos sobre metodologies pedagògiques més participatives. Això els pot ajudar a veure els beneficis d’aquesta dinàmica i a adquirir les habilitats necessàries per implementar-la amb èxit.

La il·lustració que acompanya aquest article ha estat generada per l’autor amb Midjourney.