Els mòbils a les aules: una relació difícil

Ai, els telèfons mòbils! Aquelles petites tauletes màgiques que ens connecten amb el món, ens desperten amb la seva melodia matinal i, de vegades, ens fan oblidar la realitat que ens envolta. Si els telèfons mòbils fossin persones, serien aquell amic carismàtic que sempre té una anècdota divertida per explicar, però que no para de parlar quan intentes concentrar-te en una tasca.

A les aules de secundària, aquesta relació amb els telèfons es torna encara més complexa. Per una banda, són una eina potent per a l’aprenentatge: permeten accedir a informació en temps real, fer fotografies, gravar àudios, i fins i tot, si l’ocasió ho requereix, fer una trucada d’emergència a la pizzeria més propera. Però, com tota gran història d’amor, també hi ha ombres en aquesta relació.

El gran problema dels telèfons mòbils a l’aula no és el dispositiu en si, sinó les distraccions que acompanyen a aquest petit aparell. Imaginem-nos en una classe d’història, amb l’alumnat immers en l’apassionant món dels romans. De sobte, un xiulet. Un alumne rep un missatge de WhatsApp. Un altre xiulet. Una altra notificació d’Instagram. I així successivament, fins que l’aula es converteix en una orquestra de xiulets, vibracions i rialles contingudes.

Els avisos constants de les xarxes socials són com aquell convidat no desitjat a una festa que, en comptes de marxar, decideix quedar-se i fer-se el protagonista. I, com a professors, ens trobem en una cruïlla: ¿prohibim completament l’ús dels telèfons o busquem una manera d’integrar-los de forma efectiva a l’aula?

Ara bé, si ens aturem a pensar-ho, tot el que es pot fer amb un mòbil a l’aula pot ser substituït per un dispositiu com el Chromebook. I aquí és on entra en joc el nostre salvador tecnològic. El Chromebook, a diferència del mòbil, està dissenyat específicament per a l’entorn educatiu. No té xiulets, no té notificacions de xarxes socials i, el més important, no pot fer trucades a la pizzeria.

Amb un toc d’humor, podríem dir que el Chromebook és com aquell estudiant model que sempre fa els deures, mentre que el mòbil és l’estudiant rebel que sempre està buscant com distreure’s. Però, com en tot, no podem demonitzar completament els telèfons mòbils. Després de tot, són una part essencial de la vida moderna i, utilitzats correctament, poden ser una eina increïblement potent.

La clau, com sempre, està en l’equilibri. Com a professors, hem d’ensenyar als nostres alumnes a utilitzar les tecnologies de forma responsable i crítica. Això significa establir normes clares sobre l’ús dels telèfons a l’aula, però també significa reconèixer les seves potencialitats i aprofitar-les al màxim.

La imatge ha estat generada per l’autor amb Midjourney.