La resposta dels alumnes de segon de batxillerat a la pregunta sobre tres conceptes rellevants de la història d’Espanya, on han destacat Franco, Primo de Rivera i la Guerra Civil, ofereix una oportunitat única per reflexionar sobre la manera en què les noves generacions perceben i interpreten el passat del seu país. Aquesta percepció, influenciada per factors tant educatius com socials, és clau per entendre la identitat col·lectiva i la memòria històrica d’una societat.
En primer lloc, cal considerar que aquests joves han nascut l’any 2006, gairebé tres dècades després de la mort de Franco i del començament de la Transició democràtica. Aquesta distància temporal podria fer pensar que la dictadura franquista i els esdeveniments relacionats haurien de ser percebuts com a fets llunyans, com ho podrien ser per a nosaltres la Guerra de la Independència o la Primera República. No obstant això, la prevalença d’aquests temes en les seves respostes indica que la memòria del franquisme i la Guerra Civil segueixen estant molt presents.
Una possible explicació d’aquesta persistència en la memòria col·lectiva pot ser la manera en què es va gestionar la Transició democràtica. La Transició, amb la seva política de “pacte de l’oblit”, va buscar una reconciliació nacional sense un veritable procés de memòria històrica. Aquesta decisió, encara que va permetre una transició pacífica cap a la democràcia, també va deixar moltes ferides obertes i qüestions sense respondre. La falta d’un debat profund sobre el passat ha fet que moltes generacions, inclosa la dels joves nascuts el 2006, busquin respostes i intentin comprendre una etapa tan complexa i traumàtica de la història espanyola. Sovint la resposta fàcil i oficial.
D’altra banda, no podem obviar l’impacte de les xarxes socials en la formació de la consciència històrica d’aquests joves. Les xarxes són una font inesgotable d’informació, però també de desinformació. A través d’elles, els joves poden accedir a testimonis, documents i debats sobre la història d’Espanya, però també a narratives simplificades, polaritzades o directament falses. En aquest context, esdeveniments i figures com Franco, Primo de Rivera o la Guerra Civil poden ser percebuts no només com a elements històrics, sinó també com a símbols carregats de significat polític i ideològic.
A més, l’auge recent dels postulats d’extrema dreta a Espanya i a tot Europa ha reobert molts debats sobre el passat autoritari del continent. La reivindicació, encobriment o reinterpretació amable del franquisme per part d’alguns sectors polítics ha posat de nou aquesta etapa històrica en el centre de l’escenari. Això pot haver influït en la percepció dels joves.
La resposta dels alumnes de segon de batxillerat reflecteix la complexitat de la relació entre memòria històrica, educació i política a Espanya. La persistència de la Guerra Civil i el franquisme en la consciència col·lectiva demostra la necessitat d’un debat profund i honest sobre el passat, que permeti a les noves generacions comprendre i superar els traumes històrics. Al mateix temps, l’impacte de les xarxes socials i l’auge de l’extrema dreta recorden la importància de l’educació històrica com a eina per formar ciutadans crítics i informats, capaços de discernir entre fets i manipulacions.
Revertir la situació on la memòria històrica es veu influenciada per narratives simplificades o polaritzades requereix d’una sèrie d’accions coordinades. En primer lloc, és fonamental revisar i actualitzar els currículums educatius per proporcionar una visió equilibrada i crítica de la història. Això implica també formar adequadament els docents per tractar temes sensibles amb rigor i sensibilitat, així com crear materials didàctics que fomentin una comprensió crítica dels esdeveniments històrics.
D’altra banda, cal fomentar estudis i investigacions sobre la Guerra Civil, el franquisme i altres períodes controvertits, garantint la independència i el rigor acadèmic. Establir i mantenir llocs de memòria, com fosses comunes o llocs històrics, pot servir com a espais de record i reflexió. A més, reconèixer oficialment les víctimes de la repressió i promoure mesures de reparació és essencial.
En el context dels mitjans de comunicació i xarxes socials, educar a la ciutadania sobre com identificar fonts fiables i ser crítics amb la informació que consumeixen és clau. Fomentar la responsabilitat dels mitjans en la presentació equilibrada dels fets històrics i establir mecanismes per combatre la desinformació en plataformes digitals són passos necessaris.
La participació ciutadana també és crucial. Organitzar espais de diàleg on la ciutadania pugui discutir i reflexionar sobre la història i la memòria col·lectiva pot ser molt beneficiós. A més, incentivar la creació d’obres culturals que abordin temes històrics des d’una perspectiva crítica pot ajudar a ampliar la comprensió pública.
Finalment, les institucions han de comprometre’s a defensar una visió honesta i equilibrada de la història, evitant la instrumentalització política del passat. Aprendre d’altres països que han afrontat reptes similars en termes de memòria històrica i reconciliació pot ser també d’ajuda. Amb voluntat política, compromís social i una visió a llarg termini, és possible construir una societat més informada i crítica respecte al seu passat.
La imatge ha estat generada per l’autor amb Midjourney.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Apocal·lipsi i integració de la tasca docent al segle XXI 
Deixa un comentari