Elecció de llengua en l’escolarització a les illes Balears: un model amb més inconvenients que avantatges

La qüestió de la llengua d’instrucció en l’educació de les illes Balears és un tema d’actualitat que ha generat un gran debat artificial. Alguns advocats de la llibertat de tria han proposat que les famílies haurien de tenir l’opció d’escollir entre el català i el castellà com a llengua vehicular. Si bé la proposta pot semblar justa en teoria, cal examinar amb detall les implicacions pràctiques, administratives i socioculturals que aquest canvi comportaria.

El pes de la infraestructura

Un dels més grans reptes és el de la infraestructura escolar. No és tan simple com duplicar les aules i dividir els professors entre dues llengües. Això implicaria una inversió significativa en recursos humans i materials. Per exemple, no només caldria assignar professors competents en cada llengua, sinó també garantir que estiguin ben preparats per impartir totes les matèries en ambdues llengües.

A més, imagineu la complexitat logística d’haver de gestionar dos sets diferents de materials educatius, com llibres de text i recursos digitals. La biblioteca hauria de ser doblement extensa per acomodar recursos en ambdues llengües. Aquesta complexitat administrativa es traduiria inevitablement en un augment dels costos.

Llarga durada de la implementació

Pel que fa a la durada de la implementació, estem parlant d’un procés que podria estirar-se entre 7 i 13 anys, depenent de la disponibilitat de recursos i de la complexitat del canvi. Per posar-ho en context, aquest és un temps preciós que podria ser dedicat a abordar altres desafiaments educatius, com la millora de la qualitat de l’educació, l’atenció a l’educació especial, o la formació contínua del professorat.

Inconvenients socioculturals

Un dels problemes més greus és el risc de segregació social i cultural. Per exemple, si la majoria de les famílies d’un cert entorn sociocultural escull una llengua, mentre que un altre grup tria l’opció contrària, les aules podrien acabar sent homogènies en termes de llengua i cultura, limitant així la diversitat i l’enriquiment mutu. També podria conduir a estigmes associats amb cada llengua, cosa que tindria conseqüències negatives per a la integració social.

Ara mateix, un catalanoparlant és bilingüe quan acaba l’ensenyament secundari (fins i tot pot ser quan acabi primària). Un castellanoparlant pot passar totes les etapes educatives sense conèixer mínimament bé la llengua catalana.

Compromís de la qualitat educativa

La fragmentació del sistema educatiu en dos idiomes diferents podria comprometre la qualitat de l’educació. Imagineu que tenim dos grups de professors, un per a cada llengua, però que els professors qualificats en ciències socials són més abundants en un dels grups. El resultat seria que els alumnes en una de les llengües rebran una educació inferior en aquesta matèria. Això s’estén també a recursos com laboratoris de ciències o instal·lacions esportives, que podrien no ser igualment accessibles per a tots els estudiants.

Conclusió

La proposta d’oferir una elecció de llengua en l’educació podria semblar atractiva a primera vista, però aprofundint en els detalls emergeixen seriosos inconvenients que posen en dubte la seva viabilitat. De la càrrega administrativa i econòmica a les greus implicacions socioculturals i educatives, els desafiaments associats a aquest model semblen superar els beneficis teòrics de la llibertat de tria. És per això que, pecant d’ingenuïtat i pressuposant la bona intenció que podria tenir, seria més prudent centrar-se en altres maneres de millorar i enfortir el sistema educatiu existent.

La imatge ha estat generada per l’autor amb Midjourney.