Reflexions des de la intersecció de la tradició i la innovació educativa

En la darrera sessió de cicles de ponències sobre la IA a l’educació, organitzada per la Conselleria d’Educació i Universitats de les illes Balears, una de les ponents va acabar amb una cita que ha quedat gravada en la meva consciència de professor: “És més fàcil educar els nostres infants des del nostre passat que preparar-los per al futur…”. Aquesta oració em va portar a una profunda reflexió sobre la nostra praxi educativa en aquests temps de canvi accelerat.

La docència és, i sempre ha estat, una professió ancorada en la tradició. Els nostres mètodes i tècniques pedagògiques són sovint herències de generacions passades d’educadors. No obstant això, vivim en una era definida per la innovació accelerada i la transformació tecnològica. Com a educadors del segle XXI, ens trobem en una cruïlla única: com podem honorar les millors pràctiques del passat mentre abracem les metodologies emergents que aquesta nova era ens exigeix?

La resposta pot ser tan complexa com la pregunta mateixa, però una cosa és clara: l’educació no pot romandre estàtica. La nostra tasca com a docents és doble. Primer, hem d’estar oberts a la integració de noves estratègies didàctiques que s’adapten a les necessitats canviants dels nostres alumnes. La ciència de l’educació és un camp viu que continuament ens ofereix evidències sobre com els estudiants aprenen millor, i ens toca a nosaltres aplicar aquestes descobertes a la nostra pràctica diària.

Però, igualment important, hem de ser curadors del coneixement: seleccionar amb cura quines tradicions mereixen ser preservades. Algunes tècniques “antigues” tenen un valor incommensurable que transcendeix l’era en la qual es van desenvolupar. Per exemple, el raonament socràtic o l’aprenentatge basat en projectes són encara increïblement rellevants i efectius.

La clau, per tant, és el balanç. Com a educadors, hem de ser suficientment humils per aprendre de les noves tendències i suficientment savis per reconèixer el valor perdurable de les antigues. La nostra missió és fer de pont entre el passat i el futur, guiant els nostres estudiants a través d’un present en constant canvi.

Ens convé comprometre’ns a aquest viatge de descobriment continu, perquè només a través de l’adaptació constant podrem mantenir l’educació rellevant i vital. Invito als meus col·legues, famílies i alumnes a unir-se en aquesta conversa i col·laborar en la creació d’un entorn educatiu que realment prepari els nostres infants per al món que els espera.

La imatge de la capçalera ha estat generada per l’autor amb Dall-E.