nov. 27, 2023

En la nostra recerca incessant de millorar l’educació, ens topem sovint amb l’afirmació que “tot temps passat va ser millor”. No obstant això, la història de l’ensenyament, plena de transformacions i evolucions, ens convida a reflexionar críticament sobre aquesta idea. Prenguem com a punt de partida el relat d’una persona que va experimentar una educació basada en la comparació i la humiliació.

En primer lloc, cal qüestionar: És justa i eficaç una educació que es basa en la comparació constant entre alumnes? La història ens ha mostrat que els sistemes educatius que fomenten la competència extrema i la humiliació poden tenir conseqüències negatives profundes en el desenvolupament emocional i social dels estudiants. Aquest tipus d’educació, lluny de motivar, pot erosionar l’autoestima i fomentar un ambient d’inseguretat i temor.

Segons Sòcrates, el coneixement s’adquireix millor a través de la reflexió i el qüestionament, no mitjançant la vergonya o el menyspreu. Això ens porta a preguntar: Quin és el paper de l’empatia i el suport en l’educació? L’aprenentatge, especialment en l’època contemporània, demana un enfocament més humà, on es reconegui la diversitat d’intel·ligències i talents dels alumnes. La història ens demostra que l’educació que valora i respecta a cada estudiant com a individu únic és la que més propicia el creixement integral.

A més, potser els criteris utilitzats per valorar l’èxit educatiu en el passat eren limitats. Això ens porta a una altra qüestió clau: Quins són els veritables indicadors de l’èxit educatiu? L’experiència ha mostrat que els alumnes que en el seu moment van ser considerats “mals estudiants” poden arribar a assolir grans èxits. Això desafia la noció que l’èxit acadèmic tradicional és l’únic camí cap a l’èxit en la vida.

És també crucial reflexionar sobre com ha evolucionat l’educació des del passat. En lloc de mirar enrere amb nostàlgia, hauríem de preguntar-nos: Com podem aprendre del passat per millorar l’educació actual? L’educació ha de ser un procés dinàmic, adaptable i en constant millora, que busca no només la transmissió de coneixements sinó també el desenvolupament de competències com el pensament crític, la creativitat i l’empatia.

La imatge de la capçalera ha estat generada per l’autor amb Midjourney.