El perill del cercle viciós de la IA en l’educació

La IAG ha entrat amb força a les aules. Com a docents, l’utilitzem per generar activitats personalitzades pels nostres alumnes. També ens servim d’ella per corregir i avaluar els treballs realitzats. Però, pareu atenció, aquest potser el principi d’un cercle viciós de la IA a l’educació.

L’alumnat, lluny de quedar-se enrere, també ha après a utilitzar aquests sistemes d’IA per realitzar les tasques encomanades. Redacten textos, programen, resolen problemes… tot amb l’ajuda de la seva assistent virtual particular. Ens trobem, doncs, en un escenari paradoxal on molts cops la IA pot estar avaluant allò que una altra IA ha generat.

Si la saviesa prové del qüestionament constant, com podem aspirar que una màquina, per molt intel·ligent que sigui, desenvolupi un veritable aprenentatge significatiu? La intel·ligència artificial no deixa de ser un mirall que reflexa les nostres pròpies instruccions.

Centrem-nos en els principals reptes que se’ns presenten en aquest panorama paradoxal:

En primer lloc, com avaluem realment les competències de l’alumnat? Potser simplement estem mesurant la capacitat dels nostres estudiants per utilitzar una bona IA? Ja em veig corregint un examen i pensant: “Aquesta resposta és brillant… però no sé si l’ha escrit un humà o un sistema d’Intel·ligència artificial.”

En segon lloc, permetem que l’alumnat es converteixi en mer consumidor de continguts generats per IA? O serem capaços de fomentar que siguin creadors actius de coneixement propi? Ja em veig al futur donant classes a un auditori ple d’avatars digitals generats per IA. Centenars d’alumnes virtuals escoltant amb respectuosa passivitat mentre jo intento infructuosament despertar un pensament crític inexistent.

I parlem del plagi i el frau acadèmic! Com en defugim si tothom té accés a continguts d’alta qualitat generats per IA? Farem una crida al sentit ètic i moral dels nostres alumnes? O potser els sistemes d’IA del futur incorporaran detectors de contingut artificialment generat?

No tot són ombres en aquest escenari, també hi ha llums. La IA ens permet optimitzar processos, personalitzar l’aprenentatge, alliberar temps per dedicar-lo a aspectes més enriquidors de la docència. Però no ens enganyem, aquests beneficis portaran també grans reptes.

Com a docents haurem d’aprendre a navegar per aquest nou paradigma, integrant intel·ligentment la tecnologia sense perdre de vista els veritables objectius de l’educació. Haurem de posar l’èmfasi en el desenvolupament de competències humanes com la creativitat, el pensament divergent, la intel·ligència emocional i l’aprenentatge vivencial.

Al cap i a la fi, la maquinària per molt avançada que sigui no deixa de ser un mitjà al servei de les persones. Només transmetent el valor del qüestionament constant, la reflexió crítica i la recerca del coneixement autèntic podrem evitar quedar atrapats en el cercle viciós de la paradoxa de la IA a l’aula.

Imatge generada per l’autor amb Dall-E i Photoshop.