És ensenyar avui un esport de risc?

En els darrers vint anys s’ha transformat radicalment el panorama educatiu, convertint el docent en un veritable dissenyador d’experiències d’aprenentatge. Aquesta evolució implica anar molt més enllà de la transmissió de coneixements. Ara, els docents han de guiar, inspirar i fomentar la curiositat de l’alumnat, fent-los part activa del seu propi procés educatiu. Això requereix una combinació d’elements pedagògics, tecnològics i creatius que creen entorns d’aprenentatge actius i efectius.

Per acomplir aquest rol, el docent necessita un coneixement profund de la seva disciplina, no només per dominar els continguts, sinó també per comprendre com aquests es relacionen amb altres àmbits i amb la realitat quotidiana. També és molt recomanable que domini estratègies didàctiques innovadores, com el treball per projectes, l’aprenentatge cooperatiu i l’aprenentatge basat en problemes, que permeten una millor integració dels continguts i fomenten una participació més activa de l’alumnat.

Les habilitats digitals són imprescindibles en aquesta ja no tan nova era. Els docents han d’integrar tecnologies com plataformes d’aprenentatge en línia, aplicacions educatives i eines de comunicació que facin l’aprenentatge més accessible i interactiu. Però no tot és tecnologia; també és vital tenir empatia i capacitat per crear un clima emocional positiu. Connectar emocionalment amb l’alumnat és fonamental per fomentar un ambient d’aprenentatge segur i estimulant, on els estudiants se sentin valorats i motivats per aprendre.

La creativitat juga un paper clau en aquesta transformació. Els docents han de ser capaços de dissenyar activitats i experiències d’aprenentatge atractives i rellevants. Pensem, per exemple, en un projecte interdisciplinari sobre desenvolupament sostenible que integri investigació, creació de vídeos i debats. O en un escape room virtual que treballi habilitats de resolució de problemes i col·laboració, o fins i tot una simulació d’un judici històric amb rols, investigació i argumentació per ajudar l’alumnat a comprendre esdeveniments històrics i desenvolupar competències comunicatives.

Aquesta manera d’ensenyar comporta nombrosos beneficis. Promou un aprenentatge actiu, significatiu i contextualitzat, desenvolupant habilitats del segle XXI com el pensament crític, la creativitat i la col·laboració. També fomenta la motivació i l’autonomia de l’alumnat, involucrant-los més en el seu procés d’aprenentatge. A més, facilita una avaluació més integral i formativa, centrada en el progrés i el desenvolupament personal, en lloc de limitar-se a mesurar els coneixements adquirits.

Adaptar-se a l’era digital com a docent implica, doncs, una transformació profunda en la manera d’ensenyar i entendre l’aprenentatge. No es tracta només d’aprendre a utilitzar noves eines, sinó de dissenyar experiències que no només transmetin coneixements, sinó que també inspirin, motivin i preparin l’alumnat per a un món en constant canvi. Amb les competències adequades i una mentalitat oberta a la innovació, aquesta transformació és no només possible, sinó també enormement gratificant per a tots els implicats. Al final, la qüestió que ens hauríem de plantejar és: com podem garantir que aquestes experiències d’aprenentatge siguin tan dinàmiques i significatives com el món per al qual estem preparant l’alumnat?

Imatge generada per l’autor amb Midjourney