Fa uns dies, em vaig topar amb un article a La Vanguardia titulat “Un colegio privado sustituyó a los profesores por Inteligencia Artificial”. Només llegir el titular, ja em va pujar la mosca al nas. Com a professor de secundària, formador de docents i interessat en la incorporació de la IA a l’educació, no podia deixar passar l’oportunitat de disseccionar aquesta peça que, francament, sembla més un intent de clickbait que un article seriós.

Per començar, el titular és una clara mostra de fal·làcia de falsa dicotomia. Pretén fer-nos creure que hi ha una substitució total del professorat per la IA. En realitat, segons el mateix article diu, l’alumnat compta amb “entrenadors pedagògics” que els guien en l’ús dels sistemes d’IA. Aquesta situació no correspon a una substitució, sinó a una integració de noves eines en el procés educatiu.

L’article presenta el cas del David Game College (£20,067.50 per alumne i any, uns 24.000 € de no res) com si fos una tendència generalitzada quan, de fet, es tracta d’un projecte pilot amb només set alumnes (d’un total de 354). Aquesta generalització resulta exagerada i no reflecteix la realitat de l’educació global del col·legi, i molt manco és extrapolable a un altre context.

També hi ha una evident fal·làcia de l’home de palla. Es presenta la IA com una mena de monstre que ve a prendre la feina als docents. En realitat, la majoria d’experts veuen la IA com una eina complementària que pot ajudar a personalitzar l’aprenentatge i identificar les necessitats dels alumnat. Per exemple, Aitor Álvarez Bardón, vicedegà de la UNIR, afirma que “la intel·ligència artificial és una eina, no una finalitat” i subratlla la importància de mantenir el contacte humà en l’educació. (https://cadenaser.com/rioja/2025/01/24/chat-gpt-en-las-aulas-la-ia-es-una-herramienta-no-un-fin-radio-rioja/)

L’article de La Vanguardia es presenta com una peça d’horror mal construïda, on la IA assumeix el paper d’un monstre que devora les aules i redueix els professors a un record del passat. L’escenari que planteja, sobretot amb el titular, resulta completament inversemblant i fomenta la por i la desconfiança en lloc de proporcionar una reflexió seriosa sobre l’impacte de la tecnologia en l’educació. Aquesta dramatització extrema ens allunya d’un debat fonamentat i converteix la IA en un espantall, més útil per generar clics que per informar el lector.

En lloc de fomentar la por i la desconfiança, els mitjans haurien d’oferir informació equilibrada basada en evidències sobre la integració de la IA en l’educació. Per exemple, el Departament d’Educació de Catalunya ha publicat un document que planteja oportunitats d’ús i desafiaments de la IA en l’educació, fet que afavoreix la reflexió entre els docents. (https://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/monografies/mon-digital/intelligencia-artificial-educacio/)

A més de desinformar, els articles com aquest perpetuen narratives que dificulten l’adopció responsable i efectiva de tecnologies en l’educació. La responsabilitat de garantir que el debat sobre la IA sigui informat, equilibrat i centrat en el benefici dels alumnat recau en tots, especialment en els mitjans de comunicació.

Si t’ha interessat aquest article, et convido a subscriure’t al blog per no perdre’t les meves reflexions, informacions, consells i tutorials sobre com integrar la IA a la docència.

---

Imatge de la capçalera generada per l’autor amb Midjourney.

---

Aquesta obra té la llicència CC BY-NC-SA 4.0