Acabo de llegir l’article “Geoffrey Hinton, precursor de la IA: “El avance de la inteligencia artificial tendrá como consecuencia el avance del fascismo en nuestra sociedad” i ai, ai, ai… Un altre titular d’aquests que intenten fer por, com si la IA vingués amb un punyal a la mà i un bigoti sospitós. Geoffrey Hinton, que en sap un munt d’IA, ens diu que aquesta tecnologia ens durà directament al feixisme. Directament! Pim-pam! Mira, això no és un argument, és un viatge en el temps a les tertúlies de barra de bar, on tot porta inexorablement a la fi del món.

D’entrada, aquesta manera d’agafar científics selectes i convertir-los en oracles de la veritat absoluta és tramposa. No perquè Hinton no sigui un crack, sinó perquè la ciència va d’evidències i debats, no de titulars apocalíptics. Això és com si un metge diu que menjar bròquil provoca psicopaties i de cop tots llencem el bròquil a la foguera. I els altres experts? I els matisos? Ai, els matisos… aquests grans oblidats quan es vol instal·lar la por. Però és clar, la por ven. Sempre ha venut. Un bon titular catastrofista té més clics que una anàlisi amb dos paràgrafs de context.

El discurs de la por és un recurs massa vell i massa efectiu. “La IA portarà el feixisme!” Vaja, abans era la televisió, després internet, després les xarxes socials… I ara, la IA. El problema no és la tecnologia, és com la fem servir i qui la controla. Perquè, perdona, però el feixisme no necessita IA per avançar; amb quatre mentides ben dites a la tele i a la premsa i uns quants que comprin el discurs ja en tenen prou. De fet, si analitzem històricament com han arribat els règims totalitaris al poder, ens adonarem que la IA ni hi era ni se l’esperava. Hitler no necessitava ChatGPT per enganyar la gent, ni Franco tenia un bot de Twitter per manipular opinions. La propaganda sempre ha sabut trobar el seu camí, amb o sense algoritmes.

El més curiós és que articles com aquest acaben generant exactament el que pretenen denunciar: desinformació i manipulació. Ens diuen que la IA generarà discursos esbiaixats i servirà per controlar la població, mentre ells ens fan por amb una narrativa apocalíptica sense gaires proves sòlides. I al final, el que aconsegueixen és que la gent, en lloc d’informar-se i entendre la IA, l’eviti o la temi irracionalment. I aquí és on guanyen els de sempre, perquè una societat espantada és una societat fàcil de manipular.

En lloc d’anar amb aquest discurs de “prepareu-vos perquè ve l’home del sac digital”, potser seria més útil parlar de com regulem la IA, com l’eduquem i com la fem servir de manera responsable. Perquè si no, el debat es queda en una por irracional, com aquells que pensaven que la ràdio hipnotitzava la gent i els feia votar malament. O com quan deien que els videojocs convertien la canalla en delinqüents. I què va passar? Res. Bé, sí, ara tenim e-sports i gent que fa milions jugant al Fortnite.

Potser, en comptes de fer por a la gent, hauríem d’ensenyar-los com funciona aquesta tecnologia, com es pot fer servir per evitar la desinformació i com, si s’utilitza amb cap, pot ser més un escut que no pas una amenaça. Però, és clar, això no genera clics ni titulars espectaculars. Millor dir que el món s’acaba per culpa d’una simple eina, oi?


Aquesta obra té la llicència CC BY-NC-SA 4.0

Podcast also available on PocketCasts, SoundCloud, Spotify, Google Podcasts, Apple Podcasts, and RSS.

Deixa un comentari

Darreres entrades