Acabo de llegir l’enèssim artícle periodístic sobre els terribles perills que s’amaguen darrere de la pèrfida IA. Ufff… quin clàssic. Un altre article amb aroma de “Black Mirror” de supermercat i amb el titular més propi d’un capítol d’Iker Jiménez que d’una secció cultural. “¿Sobrevivirán la política y la democracia a la IA?”… Vinga va, calma, respirem tots. No és Skynet, és ChatGPT.

Comencem pel to apocalíptic: parlar de la IA com si fos una amenaça existencial per a la democràcia sona molt èpic, molt distòpic i molt bé per generar clics —però zero rigor. Aquest tipus de discurs juga a un doble joc: disfressa de debat filosòfic una por infundada que no concreta cap dada empírica, però que col·loca la IA al nivell de perills com una guerra mundial o l’extinció de la moral humana. Total, que un algoritme que et suggereix receptes de cuina o t’ajuda a corregir redaccions d’alumnes ara és una amenaça per a la sobirania popular? Vinga, home.

Però el millor és la paradoxa brutal que plantegen: ens hem de protegir de la IA… però també fer-la més propera, més inclusiva, més transparent, més ètica. Traducció: “la IA és dolenta però potser no tant si la controlem nosaltres (aka els filòsofs i tertulians del moment)”. Amb una mà generen alarma, amb l’altra es posicionen com a guies morals. Tot molt honrat. I molt còmode, també.

I què passa amb les pors reals? És més perillós un model d’IA que no sap escriure un haiku decent que no pas, jo què sé, el genocidi a Gaza retransmès en directe i ignorat impunement per les potències mundials? O l’escalada militar amb IA integrada en sistemes de drons assassins? O potser el fet que les generacions futures tindran més microplàstics que ideologia política al cervell? Però no, anem a posar el crit al cel perquè ChatGPT podria influenciar la teva decisió de vot. Com si el vot no estigués ja contaminat per decennis de propaganda mediàtica, lobbies, fake news i titulars igual de sensacionalistes que aquest.

La cirereta del pastís? El discurs velat d’elitisme: “la gent no sap decidir bé, així que alerta amb la IA que els pot manipular”. Però qui decideix què és manipular i què és “influència acceptable”? Els autors d’aquests articles? Els tertulians del prime time? Els filòsofs de sofà que diuen “racionalitat algorítmica” amb veu greu mentre ignoren que la majoria d’IA no té ni raciocini, ni context, ni agenda política? Sisplau.

Aquest article no és una anàlisi, és un exercici de literatura distòpica disfressat de reflexió. Sembla més una invitació a tenir por del futur que no pas a entendre’l amb criteri. Si volen salvar la democràcia, podrien començar per exigir transparència a les elits polítiques, revisar qui controla els mitjans, i deixar de vendre por en forma d’article cultural.

Perquè si hem d’escollir què ens hauria de fer més por avui, potser no és la IA. Potser és que ens estem convertint en consumidors d’articles com aquest mentre el món real s’enfonsa sota bombes, incendis i algoritmes dissenyats… per maximitzar clics.

---

Imatge generada per l’autor amb Midjourney.

---

Aquesta obra té la llicència CC BY-NC-SA 4.0