Dir que l’educació és l’ascensor social és una metàfora tan encertada com dir que el tren de Sóller arriba puntual. Sí, sobre el paper. Però a la pràctica, l’ascensor està espatllat, fa olor de vell i només funciona per a qui ja viu al àtic.

Com pot funcionar un sistema educatiu com a motor d’igualtat si de bon principi ja segrega? I no parlem només de matèries optatives o de nivells d’aprenentatge: parlem d’un sistema amb carrils paral·lels. D’una banda, tenim l’escola pública, amb vocació de servei, oberta a tothom i amb una barreja social que és tan diversa com les festes de Sant Joan a Ciutadella. I de l’altra, la privada i la concertada —especialment la concertada que cobra en B més que una casa de camp a Eivissa—, que sovint trien l’alumnat més “gestionable”, per no dir “rentable”.

Així, es consoliden dues realitats: la de les escoles que són un reflex del barri, del carrer, del món tal com és (amb les seves llums i les seves ombres), i la de les escoles que semblen sortir d’un catàleg d’IKEA: tot molt blanc, molt ordenat… i amb poques instruccions per entendre la diversitat real.

Una altra trampa, que sovint ens ven com a “estratègia pedagògica”, és la creació de grups homogenis. No ens enganyem: separar l’alumnat segons ritmes, nivells o suposades capacitats no és optimitzar l’aprenentatge, és oficialitzar la segregació dins del centre. I, com sempre, qui surt perdent són els mateixos de sempre: els qui ja arriben amb una motxilla que pesa més que els llibres de text.

Fer grups “flexibles” que no són tan flexibles o “per nivells” que, curiosament, mai es barregen, acaba perpetuant desigualtats. Perquè l’alumnat amb més dificultats (i habitualment, amb menys suport familiar o econòmic) acaba en espais on s’espera menys, s’exigeix menys i s’ofereix… el justet. Una mica com una tarifa bàsica de companyia telefònica.

I si hi afegim la tecnologia, la cosa encara fa més angúnia. Estam parlant molt d’IA, d’educació digital, de competències del futur… però ens hem aturat a pensar quin futur té aquell alumnat que no pot pagar una connexió decent a casa o que comparteixen un mòbil entre germans per fer els deures?

La bretxa digital és tècnica, però també és social. Implementar IA i altres meravelles sense mirar qui pot seguir el ritme és com fer una marató on només alguns duen sabatilles i els altres van descalços. Llavors, ens sorprèn que arribin a destemps?

Si realment volem una educació transformadora, no podem dissenyar innovacions només per a qui ja té avantatge. L’escola ha de ser el lloc que equilibra, no que amplifica les diferències.

Però alerta, que la culpa no és del professorat, que fa equilibris entre la inclusió, la burocràcia kafkiana i el fet de ser psicòleg, educador social, dinamitzador digital i, de tant en tant, docent. I tot això amb unes condicions laborals que, francament, semblen d’un episodi de Cuéntame.

Perquè no pots demanar a una persona que planifiqui segons el DUA, faci seguiment personalitzat, integri eines digitals, apliqui metodologies actives i avaluï competencialment… i que tot això ho faci amb l’horari i els recursos de fa trenta anys. És com voler muntar una escola innovadora amb una màquina d’escriure i una pissarra de guix: pots intentar-ho, però et conduirà directament a la frustració.

I tornant a l’ascensor social… mentre no s’arreglin les estructures (com el mapa escolar que fa que alguns centres siguin guetos i d’altres showrooms), aquest ascensor seguirà sent per a VIP. La resta, pujam per l’escala, i sovint, a les fosques.

Per tant, no es tracta només de més doblers o més tecnologia. Es tracta de voluntat política, de valentia per tocar temes incòmodes i de reconèixer que, si volem un sistema que no només ensenyi, sinó que emancipi, hem de començar per revisar qui pot entrar a l’ascensor… i qui el repara.

I tu, què creus que passaria si féssim un sorteig per repartir l’alumnat de forma equitativa entre totes les escoles? Uep… això sí que seria un experiment interessant. I també hi podríem afegir una reducció de les hores lectives del professorat per incrementar les complementàries.

---

Imatge generada per l’autor amb Midjourney.

---

Aquesta obra té la llicència CC BY-NC-SA 4.0