
Som docents, no actors de pel·lícula futurista, però bé que estem obligats a adaptar-nos a un guió que canvia a cada escena. I aquí entra la IAG, l’estrella emergent del blockbuster educatiu. Comença a sonar a tòpic, però no ho és: si no acabes fent servir IAG a la teva aula, ets com aquell professor que encara escriu a la pissarra amb guix mentre els alumnes processen vídeos en realitat virtual. I sí, pot sonar absurd, però és la pura realitat.
Segons un estudi de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), el 90 % dels universitaris ja utilitza IAG per estudiar, i si a la universitat està passant, imagineu a l’ESO. De fet, just aquesta setmana el Regne Unit ha llançat el programa “TechFirst”: 187 milions de lliures per formar un milió d’alumnes de secundària en IAG durant tres anys. L’objectiu? Que el 2035, els 10 milions de treballadors britànics estiguin mentalment sintonitzats amb la IAG. Potser sona exagerat, però el mercat laboral no regala res. Si no ens adaptem, el nostre alumnat patirà les conseqüències: els bots absorbeixen les feines rutinàries i només sobreviu el talent humà. I què fem, ens fem els despistats?
No faig apologia de la substitució del professor per un robot. Jo prefereixo ser la versió humana i imperfecta. Però, admetem-ho: IAG pot ser la nostra còpia millorada, sempre que la sapiguem fer servir. Pot corregir automàticament, generar rúbriques instantànies i fins i tot respondre preguntes bàsiques dels alumnes. Per exemple, en una classe de literatura, l’alumnat pot utilitzar IAG per generar diferents interpretacions d’un poema, mentre el professor aprofita aquest temps per aprofundir en debats brillants i potenciar el pensament crític (vernís imprescindible per a qualsevol matèria). Això és una estratègia intel·ligent i eficient avui dia.
Aquí no val demanar ajuda a l’alumne de 15 anys que sap escriure prompts millor que molts mestres: imagina’t aquell moment en què el profe pregunta «com es fa això?» i l’alumne aixeca la mà amb un tutorial de TikTok. Potser no falten exemples: l’Institut IMDEA a Madrid investiga com incloure IAG amb supervisió humana, no per substituir-nos, sinó per potenciar-nos. Fantàstic, però si no estàs preparat, el risc és convertir-te en espectador sorprès, víctima d’al·lucinacions generades, o aquell professor que diu «la colla aquesta de la IAG és perillosa i punt». És essencial formar primer el professorat, com preparar una obra de teatre: primer cal escriure bé el guió abans que els actors surtin a escena.
És imprescindible formar primer el professorat per tres raons clau: seguretat i gestió de riscos (saber corregir errors generats per la IAG), pedagogia potent (activitats més enginyoses que no siguin copiar-pegar), i autoritat i credibilitat davant de l’alumnat.
Si el professorat no domina IAG, acabarem fent servir eines creades per d’altres, sense control, personalització ni visió pròpia. Hem d’impulsar sessions pràctiques, espais col·laboratius per compartir descobriments i reptes, i aprendre a avaluar treballs realitzats amb IAG. La formació docent en IAG és indispensable. El segle XXI demana professors 4.0: humans, crítics, creatius i capaços cibernèticament. No va de competir amb les màquines, sinó de fer-ho al seu costat, ben formats i ben preparats, amb humor, sentit comú i molta, molta consciència.
Imatge generada per l’autor amb Sora.
Aquesta obra té la llicència CC BY-NC-SA 4.0




Deixa un comentari