La IA ja no és cosa de ciència-ficció: escriu textos, compon cançons i fins i tot explica acudits (amb resultats discutibles). Però la gràcia no és veure què pot fer la màquina, sinó com nosaltres podem fer-la ballar al nostre ritme.

Això és el que proposa aquest repte: utilitzar una eina d’IAG —ChatGPT, Gemini, Claude, Deepseek o Copilot— per respondre una pregunta real d’una manera absurda, poètica o directament esbojarrada.

Alguns exemples que fan somriure:

• “Explica la crítica de la raó pura de Kant com si fossis un humorista d’stand-up.”
• “Dissenya una rúbrica d’avaluació feta per un extraterrestre que no entén els humans.”
• “Escriu una carta d’amor a les matemàtiques.”

L’exercici cerca perspectives inesperades, no respostes “útils”. I, de pas, comprovar fins on arriba la imaginació compartida entre humans i màquines.

Vegem el resultat del primer exemple.

Resposta de ChatGPT:

Resposta de Deekseek:

Aquest joc aparentment trivial amaga un rerefons educatiu interessant. Formular una pregunta “innecessàriament creativa” obliga a pensar d’una altra manera: cal comprendre bé el concepte original, buscar un to, i donar instruccions precises perquè la IA entengui què volem. És un exercici d’escriptura, de comunicació i de pensament crític tot alhora.

A més, permet veure com una idea pot transformar-se quan es filtra a través d’un altre llenguatge —el de l’humor, la metàfora o la ficció. No és només aprendre contingut; és aprendre a mirar-lo des d’un angle nou.

Els resultats poden ser deliciosament insòlits. L’extraterrestre que avalua alumnes pot quedar esgarrifat davant el nostre sistema educatiu. I la carta a les matemàtiques pot acabar en un idil·li amb el nombre π, “tan infinitament irracional com encantador”.

Aquests textos serveixen per sacsejar la imaginació. Són un recordatori que aprendre també pot fer riure. Treballar amb una IA d’aquesta manera ajuda a entendre com funciona el llenguatge i com pensem nosaltres mateixos. Les màquines combinen idees, però som nosaltres qui decidim cap on va la conversa. Això converteix cada prompt en una mena de laboratori de pensament creatiu.

El joc de l’“innecessari” acaba sent una exploració molt necessària: ensenya a fer bones preguntes, a mirar el coneixement amb curiositat i a no prendre la tecnologia com una autoritat, sinó com una aliada.

Agafa una pregunta real —pot ser sobre història, ciència o art— i desafia una eina d’IAG a respondre d’una manera totalment inesperada. Fes-la parlar com un pirata, un poeta, un gos savi o una superheroïna cansada.

Potser no obtindràs la resposta perfecta, però descobriràs alguna cosa més interessant: una nova manera de pensar amb humor, de dialogar amb la màquina i, sobretot, de mantenir viva la curiositat.

La IA pot fer moltes coses, però la capacitat d’inventar jocs absurds per aprendre continua sent, per sort, molt humana.

---

Imatge generada per l’autor amb Sora.

---

Aquesta obra té la llicència CC BY-NC-SA 4.0.