Benvinguts al fascinant ecosistema dels claustres de professorat, aquell hàbitat on la fauna humana desenvolupa comportaments tan complexos com previsibles. Aquí conviuen espècies diverses: el Docentus Motivatus, que parla en hashtags pedagògics; el Veteranus Resignatus, que sobreviu amb cafè i cinisme; o l’Innovator Digitalis, que confon la novetat amb la saviesa.
En aquest microcosmos regnen les mateixes lleis que a la selva: el més adaptat no és el més fort, sinó el que sap fer veure que entén les instruccions del Departament. Les reunions serveixen de ritu social, on els exemplars competeixen per la paraula mentre fingeixen escoltar-se. L’aliment bàsic és el rumor; la migració anual coincideix amb el canvi d’horaris; i el depredador natural és… el calendari escolar.
Secundaris és un safari còmic pels corredors de l’institut, on cada vinyeta dissecciona amb tendresa cruel aquell univers en què ensenyar és només una excusa per estudiar el comportament humà.
Apocal·lipsi i integració de la tasca docent al segle XXI 