Hi ha massa espai buit a l’esquerra.

O això és el primer que sembla.

L’home queda molt desplaçat cap a la dreta, gairebé atrapat entre el marge de la fotografia i aquella franja fosca del fons. La paret ocupa una barbaritat d’espai. Si volgués una composició més equilibrada, seria ben fàcil retallar-ne una part.

Ho vaig provar mentalment.

Quedava més correcte. I bastant pitjor.

Aquell buit fa feina. Alenteix la imatge. Fa que el cos de l’home pesi més, que sembli més quiet del que probablement estava. Hi ha el cigarret, el tassó, la cama doblegada, la mà que cau. No passa gran cosa. I precisament aquí hi havia la foto.

El RAW directe de la càmera era molt més pla. Els blancs anaven massa amunt, sobretot a la camisa i a la paret. La pell quedava poc separada. Tot hi era, sí, però tot parlava gairebé al mateix volum.

L’edició va consistir sobretot a decidir què havia de callar.

Vaig contenir els blancs, donar més pes a la pell i a la roba, enfonsar una mica els negres i deixar la paret tranquil·la. No necessitava més detall. Tampoc no volia “arreglar” aquell espai buit.

I sobretot no volia corregir la composició.

La foto final és més fosca, una mica més aspra i menys educada que el RAW. Ja em va bé.

L’espai de l’esquerra encara sembla excessiu.

Ho ha de semblar.