Dos homes asseguts a l’entrada d’un bar. Un té els ulls tancats i un cigarret entre els dits. Amb l’altra mà aguanta un tassó, cosa que em sembla una distribució de funcions prou assenyada. L’home del costat té la boca oberta i mira cap a una banda. No sé si parla, protesta o simplement agafa aire.

Al fons hi ha un tercer home, dins el bar, parlant per telèfon. Gairebé el vaig oblidar. Hauria estat un error.

La fotografia original tenia un problema amb els blancs. La camiseta de futbol i la paret reclamaven més atenció de la que es mereixien. No era cap desastre, però una vegada que me’n vaig adonar ja no podia deixar de veure-ho.

Vaig enfosquir una mica les zones més clares, donar més pes als grisos i deixar l’enquadrament pràcticament com estava. Ara els rostres tenen més presència i el conjunt ha perdut aquell aspecte una mica esblanqueït. També vaig conservar la textura, que no és precisament neta. No veig per què una escena com aquesta hauria de semblar acabada de fregar.

Hauria pogut retallar l’home del telèfon. La composició segurament hauria quedat més refinada. Dos homes, dues expressions, un equilibri ben respectable. I una mica avorrit, tot plegat.

Per això la fotografia va acabar a Small Dramas. M’agrada aquesta petita confusió entre tres homes que no semblen gaire pendents els uns dels altres.

El de la dreta continua fent cara d’estar a punt de dir alguna cosa. M’agradaria saber què era.