Hi ha reedicions que arriben tard, d’altres que arriben malament, i després hi ha aquest Integral 1 d’El Mercenario, de Vicente Segrelles, que Norma Editorial acaba de publicar amb una decisió sorprenentment sensata: bon format, tapa dura, pàgines generoses, extres fantàstics i un preu ajustat per al que ofereix. En aquests temps, en què comprar còmic europeu en gran format comença a semblar una operació financera menor, el detall no és poca cosa.

El volum reuneix els cinc primers àlbums de la sèrie i permet recuperar de cop la part fundacional d’una obra que continua sent una raresa magnífica: fantasia heroica pintada a l’oli, narrada amb pols d’aventura clàssica i construïda amb una imaginació visual desbordant. El Mercenario és tot un món aixecat amb una coherència gairebé obsessiva.

El primer impacte és evident: Segrelles dibuixa i pinta com qui no té pressa i tampoc té en compte les modes. Armadures, dracs, monestirs impossibles, valls cobertes de núvols, muntanyes, màquines, criatures i fortaleses no apareixen com a simple decorat. Formen part d’una arquitectura mental molt precisa. Cada pàgina sembla pensada des del volum, la llum i la matèria. El metall pesa, la pedra refreda, la boira amaga, el cuir es gasta, les escates respiren. Tot té cos.

Aquesta és una de les grans virtuts del còmic: la seva fantasia no funciona per acumulació de tòpics; funciona per densitat. Segrelles no es limita a omplir la pàgina d’elements espectaculars. Els fa creïbles dins del seu propi sistema. El lector accepta aquell món perquè l’autor se l’ha pres seriosament abans que ningú.

El guió, molt pulp, funciona precisament perquè no fingeix ser una altra cosa. Hi ha misteri, perill, viatge, monstres, savis, traïcions, dones guerreres, rituals, persecucions i descobriments. Tot avança amb una claredat que avui alguns confonen amb simplicitat, com si complicar una història fos sempre prova d’intel·ligència. No ho és. Aquí la narració va directa, obre portes, encadena situacions i dona a cada episodi una idea visual forta.

No hi veig un problema de guió. La seva energia fulletonesca forma part del pacte. El Mercenario no necessita psicologia subratllada ni conflictes interiors administrats amb pinces. Necessita moviment, atmosfera, perill i sentit de la meravella. I això ho té de sobres.

Visualment, el volum és una exhibició. Els dracs no són ornaments ni siluetes decoratives: ocupen espai, amenacen, projecten ombra. Les fortaleses semblen més esculpides que construïdes. Els paisatges tenen aire, profunditat i una sensació constant de lloc antic, remot i hostil. Fins i tot la rigidesa d’alguns personatges, que en un altre autor podria semblar un defecte, aquí encaixa amb el to hieràtic del conjunt. Ningú sembla preocupat per resultar simpàtic. Un descans.

També convé parlar del color. Segrelles no treballa des de l’estridència. Ho fa des de l’atmosfera. La llum il·lumina:, però també separa, amaga, revela i dona temperatura a cada escena. Hi ha pàgines que funcionen gairebé com una finestra oberta a un lloc on l’aire és fred, el terra no és segur i qualsevol estructura humana sembla a punt de ser engolida pel paisatge.

La lectura en format integral ajuda molt. Els cinc primers àlbums guanyen força com a bloc perquè s’aprecia millor la solidesa de l’univers, la recurrència de les seves obsessions i la manera com Segrelles converteix cada aventura en una exploració del seu imaginari. No és una simple recuperació nostàlgica. És la recuperació necessària d’una obra que encara conserva una identitat brutal.

I sí, el preu importa. No hauria de ser el centre d’una ressenya, però el mercat actual obliga a mirar aquestes coses. Una edició d’aquesta mida, amb aquest nombre de pàgines i aquest tipus de reproducció, per sota del que molts esperarien, mereix ser assenyalada. No és barata en termes absoluts, perquè ja gairebé res no ho és, però la relació entre contingut, format i preu resulta especialment raonable.

Aquest Integral 1 d’El Mercenario és una edició molt recomanable per a qui vulgui acostar-se a la sèrie, recuperar-la en condicions o simplement recordar què passa quan un autor aixeca un univers visual amb ambició, ofici i una paciència que avui sembla gairebé arqueològica. Segrelles ofereix aventura, sí, però sobretot ofereix imatges que es queden. I això, en un mercat ple de productes que s’evaporen tan bon punt tanques la tapa, ja és força més del que és habitual.

La podeu adquirir aquí amb un 5% de descompte i despeses d’enviament gratuïtes.