
Una dona és dins l’aigua amb un mòbil a la mà. El gos ja ha decidit que l’escena s’ha acabat.
Les platges milloren quan deixen de fer veure que són llocs tranquils. L’aigua es mou, la llum roega tot el que toca i la gent fa petits actes de gravetat amb banyador. Aquí, el mòbil entra al mar com una oficina mínima que es nega a ofegar-se. El ca negre travessa el primer pla, impacient i amb raó.
Ningú no posa bé. Perfecte.
Més fotografies aquí.


![[Ressenya] Ho sento molt, d’Albert Pla](https://mestria.org/wp-content/uploads/2026/07/41wgorzbbnl.jpg?w=500)
![[Ressenya] Troia, de Wolfgang Petersen](https://mestria.org/wp-content/uploads/2026/07/image-5.png?w=1024)

Deixa un comentari