Gira el cap un instant, entre la bici i la carretera. No posa. Fa més l’efecte d’haver sentit que la ciutat el cridava pel nom, i ja és ser generós amb la ciutat.

Si la foto fos més neta, perdria nervi. Els cotxes, el senyal, el cop de llum damunt el casc, la bici tallant-li el cos: aquest renou és el que el deixa dins el carrer. Sense això, quedaria un retrat massa ben educat.

M’agrada que la llum no l’afalagui. Pega contra el casc, li endureix la cara, deixa el fons ocupat. Ell mira enrere. La resta continua.

Més retrats aquí.