Seia davant una clínica ortopèdica amb l’autoritat tranquil·la de qui no tenia cap intenció de deixar-se reparar. Li vaig demanar un retrat. Em va donar un minut i gairebé no va canviar de postura —una sort, perquè la postura ja feia gairebé tota la feina.

El fons és carregat: un cotxe aparcat, un arbre, rètols, promeses de tractament. No hi ha res d’elegant, però sovint l’elegància només és la realitat després d’una neteja cara. Aquí, l’entorn situa l’home dins el món i aporta el seu propi diagnòstic accidental.

Fotografiat amb la Ricoh GR IV Monochrome.