Si tengués un bitllet d’anada i tornada gratuït a qualsevol lloc, tornaria a Nova York.

No em faria cap gran pla. Segurament guardaria uns quants llocs al mòbil i, abans de dinar, ja hauria acabat en una altra banda. Normalment va així.

Nova York pot esgotar. I després, durant uns minuts, és només una ciutat: algú que passa de pressa, una porta que s’obre, un tros de llum damunt la vorera. M’hi aturaria. A vegades hi hauria foto. A vegades, no. Tampoc no passa res.

Caminaria massa, menjaria quan me’n recordàs i tornaria amb fotografies que no acabaria de tenir clares. Hi tornaria igualment. Enyor estar-hi.