Sempre deix unes hores sense res reservat. Sol ser un horabaixa, quan ja començ a perdre l’interès per ser un turista eficient.

Abans d’un viatge faig allò que fa tothom: cerc llocs, des desmesurades quantitats de punts al mapa i em convenç que tres museus en un dia és una idea raonable. Després arrib i record que també m’agrada seure.

Per això deix un buit. Agaf la càmera, enfil un carrer i ja veurem. A vegades hi ha bona llum. A vegades el carrer no té gaire interès i faig mitja volta. Tampoc em sap greu.

Vull veure els llocs famosos, és clar que sí. Però em conec: puc passar tot un matí pendent de la reserva següent.

Un horabaixa sense res previst em va bé. Puc aturar-me a beure una aigua amb gas sense calcular a quina velocitat me l’he de beure.