Absurd World

Un Elvis toca sota terra.

El passadís és baix. A l’esquerra hi ha un mural fred, un altaveu i el músic amb el vestit blanc, plantat davant del micròfon. A sobre, dues llums massa blanques rebenten el sostre. Al fons, la sortida cap a les Rambles i una fila de vitrines que anuncien menjar ràpid, exposicions i qualsevol altra cosa capaç de demanar atenció durant mig segon.

La funda oberta pesa més del que sembla. Queda girada cap al pas, esperant la gent que travessa l’espai sense acabar de decidir si escolta, mira o continua caminant. El músic queda a un costat. La funda, gairebé al centre. Entre tots dos, el terra brillant obre una distància una mica ingrata.

La foto podia haver quedat en postal curiosa: “mira, un Elvis al subterrani”. El que em va retenir va ser una cosa més seca: la ciutat posant música, publicitat, sortides, llum bruta i indiferència dins el mateix corredor. Tot barrejat. Tot funcionant alhora. La delicadesa, com era previsible, havia agafat el dia lliure.

El vianant del fons evita que la imatge es tanqui sobre el músic. Passa davant dels anuncis amb una indiferència gairebé funcional. Elvis toca, la funda espera, els anuncis criden, l’home passa. El lloc continua.

En editar-la, vaig deixar de perseguir una correcció completa. Les llums del sostre estaven parcialment cremades i les vaig mantenir així. Podia portar-les cap a una versió més neta, més presentable, més obedient a aquesta religió menor de l’histograma perfecte. Però la llum del passadís era dura, plana, una mica cruel. Suavitzar-la massa canviava la temperatura de l’escena.

El retall final acosta el triangle entre el músic, la funda i el vianant. Només una mica. Encara queda sostre de més. Encara queda massa reflex al terra. Encara queda aquella sensació de lloc públic mal il·luminat on tot passa i gairebé res s’atura.

Aquesta foto va a Absurd World pel decorat sencer: un passadís subterrani, un músic vestit d’Elvis, anuncis que prometen menjar i cultura, una sortida cap a la superfície i una llum hostil que ho iguala tot. La ciutat converteix qualsevol presència en una capa més de soroll. Aquí, el soroll du vestit blanc.

Més Absurd World aquí.