Les paraules no són innocents. Algunes duen el prejudici incorporat.

Agafem immigrant.

Si un home arriba a Mallorca des de Mali per collir fruita, és immigrant. Si una dona arriba de Colòmbia per cuidar una persona gran, és immigrant. Si una família marroquina s’instal·la perquè ha trobat feina, també són immigrants.

Ara canviem el compte corrent, que és molt més determinant que el passaport.

Arriba un alemany. Compra una casa que costa més que tot el carrer on viuen els primers. Arriba un neerlandès i obre una empresa. Arriba un suec i s’instal·la definitivament. Arriba un britànic jubilat que, després de quinze anys, encara demana el pa en anglès.

Cap d’ells és immigrant.

Són residents internacionals. Inversors. Nòmades digitals. Jubilats europeus. Les paraules també fan classes socials.

La prova és molt senzilla. Pensau en un titular.

“Un immigrant alemany compra vint habitatges al centre de Palma.”

No el llegireu mai.

O aquest.

“La immigració suïssa continua encarint el preu de l’habitatge.”

Tampoc.

O encara millor.

“Creix la preocupació per l’arribada d’immigrants nòrdics amb alt poder adquisitiu.”

Impossible.

El diari parlarà d’inversió estrangera, d’atracció de talent, de residents europeus o d’oportunitats econòmiques. La paraula immigrant queda reservada per als qui venen amb una maleta. Els qui arriben amb un notari, un assessor fiscal i una transferència internacional juguen en una altra lliga.

I després ens passam hores discutint sobre la immigració. La conversa gairebé sempre gira al voltant dels mateixos rostres, dels mateixos barris i dels mateixos països. És una immigració molt selectiva. Tant, que n’hi ha una altra que ni tan sols sembla existir.

Quan un poble canvia de llengua perquè s’hi han instal·lat milers d’europeus acomodats, no en deim immigració. Quan els preus de l’habitatge s’enfilen perquè una part important de les compres venen de fora, tampoc. Quan hi ha urbanitzacions on el català i el castellà són gairebé anecdòtics, continuam evitant la paraula maleïda. No és casualitat.

Immigrant ha deixat de descriure un fet. Ara classifica persones. Indica qui ocupa l’esglaó de baix.

La mateixa persona que protesta perquè “hi ha massa immigrants” probablement convida el veí alemany a fer una cervesa, celebra que hagin arribat nous residents francesos i troba fantàstic que un milionari escandinau hagi triat Mallorca per viure-hi.

No és una contradicció. És una definició molt precisa del prejudici. Hem convertit una paraula geogràfica en una etiqueta de classe.

I després encara ens estranya que les paraules pesin tant.

---

Imatge generada per l’autor amb ChatGPT.