En una inauguració, els quadres queden penjats i la gent fa el que fa la gent: parla massa, ocupa el pas, mira de reüll i, de tant en tant, mira de debò.

A l’exposició d’Enrique Mestre, la sala tenia més capes de les previstes. Les pintures, sí. Però també les cares a prop dels marcs, els gestos deixats a mitja conversa, un ca movent-se per davall de tot plegat i el mateix Enrique, ficat per moments dins l’escena.

Hi vaig entrar amb la Leica i el 35 mm, prou a prop per molestar una mica. La inauguració anava fent: gent que arribava tard, algú que s’acostava massa a una obra, algú altre que ja pensava en la copa següent. I els quadres, allà, aguantant la funció.

Vaig fotografiar aquesta fricció. L’obra i qui la mirava. O qui feia veure que la mirava.

Més fotografies aquí.