![[Ressenya] En el corazón de la bestia: la pau haurà d’esperar](https://mestria.org/wp-content/uploads/2026/10/image.png?w=1024)
-
La ciutat mal embotonada
Una setmana de llum dura, voreres gastades i escenes petites que ja venien tortes. Aquestes deu fotografies no són les més amables de la setmana. Millor així. Provoke no va d’arreglar el carrer perquè surti presentable, sinó de mirar-lo quan encara duu la camisa mal cordada. Arxiu Provoke aquí. Llegir⇢
-
Primer va aparèixer la cara
Després, la ciutat: massa blanca, massa renouera, mal educada. Feta amb la Ricoh GR IV Monochrome, a prop. Massa a prop perquè la foto sigui còmoda. La paret pesa. La llum crema. Les bastides i els cotxes fan de fons administratiu. La mà agafa la jaqueta com si el dia… Llegir⇢
-
El Mercenario Integral 1: una barbaritat visual en una edició que no castiga el lector
Hi ha reedicions que arriben tard, d’altres que arriben malament, i després hi ha aquest Integral 1 d’El Mercenario, de Vicente Segrelles, que Norma Editorial acaba de publicar amb una decisió sorprenentment sensata: bon format, tapa dura, pàgines generoses, extres fantàstics i un preu ajustat per al que ofereix. En… Llegir⇢
-
Angine de Poitrine, o la bellesa d’una cosa que no entenc
He descobert Angine de Poitrine i encara no sé gaire bé què m’ha passat. És una d’aquelles trobades estranyes en què no pots explicar exactament per què una cosa t’atrapa, però ja és massa tard: t’ha atrapat. La música sona, veus la seva presència a través d’imatges o vídeos, i… Llegir⇢
-
Què és StreetSoul
StreetSoul ja és a YouTube. El primer vídeo és una breu introducció al projecte: fotografia de carrer en blanc i negre, llum dura, gestos estranys, tensió pública, enquadraments fallits i l’absurditat ordinària de la vida urbana. Sense discursos motivacionals.Sense adoració pel material fotogràfic.Sense fang cinematogràfic. Només el carrer, en blanc… Llegir⇢
-
La casa va perdre la discussió
Alguns espais públics intenten semblar elegants. Aquest sembla que la gravetat hi hagi arribat tard i, així i tot, hagi guanyat. Una estructura amb forma de casa penja sobre la plaça en un angle equivocat, massa grossa per ignorar-la i massa absurda per fer por. El cel no prova de… Llegir⇢
-
Els noms deixats al marge
La història sovint es llegeix com un full de contactes editat per covards. Algunes cares surten encerclades en vermell. La resta queden damunt la taula: borroses, incòmodes, mal sincronitzades, massa poc respectables, massa poc masculines, massa poc blanques, massa difícils d’imprimir. Preguntar qui ha estat infravalorat en la història no… Llegir⇢
-
Perdre el temps com toca
La gent pregunta quina és la millor cosa que es pot fer en una ciutat, com si una ciutat fos un esmorzar d’hotel amb el menú plastificat. A la meva, la millor cosa és caminar fins que la ciutat oficial perdi l’interès en tu. Oblida el circuit obedient: plaça, església,… Llegir⇢
-
La pau té dents
Quin superpoder m’agradaria tenir? Jo no demanaria volar. He vist prou gent mirant des de balcons, despatxos i trones per saber que l’altura rarament millora ningú. Normalment només dona a l’estupidesa una vista millor. La invisibilitat tempta, però seria una mica redundant. La majoria ja ha après a desaparèixer darrere… Llegir⇢
