• L’absurd massa blanc

    Absurd World · abans / enmig / final Un cos inflable blanc al mig del carrer. Una cara que surt per la boca del ninot. Un home amb el telèfon a l’esquerra. Una al·lota que mira des de la dreta. Motos, rètols, gent que passa, un cap fosc al primer… Llegir⇢

    L’absurd massa blanc
  • Colita: Nosaltres no tenim por, nosaltres som

    El 26 de juny de 1977, la Rambla no va veure passar una manifestació: va haver d’empassar-se una presència que fins aleshores el país preferia mantenir fora de camp. Nosaltres no tenim por, nosaltres som, de Colita, editat per La Fábrica, torna a aquell dia sense convertir-lo en estampeta democràtica.… Llegir⇢

    Colita: Nosaltres no tenim por, nosaltres som
  • Quan l’estàtua torna de la foscor

    Moscou · Yashica Mat 124G · Absurd World L’escaneig va sortir gairebé negre. Una figura pesada contra el cel, arbres a banda i banda, dues xemeneies al fons. Tot plegat tenia una estranya lògica de parc soviètic: pedra solemne, natura despentinada i indústria fent de testimoni discret. La humanitat sempre… Llegir⇢

    Quan l’estàtua torna de la foscor
  • Quan el retall troba la foto

    No som gaire partidari de reenquadrar per sistema. Si una imatge surt del carrer necessitant massa cirurgia, potser és que no l’hem acabada de veure quan tocava. Però hi ha fitxers que duen una foto més clara a dins. Aquesta n’era una. La imatge està feta amb la Ricoh GR… Llegir⇢

    Quan el retall troba la foto
  • Llum prestada

    Gira el cap un instant, entre la bici i la carretera. No posa. Fa més l’efecte d’haver sentit que la ciutat el cridava pel nom, i ja és ser generós amb la ciutat. Si la foto fos més neta, perdria nervi. Els cotxes, el senyal, el cop de llum damunt… Llegir⇢

    Llum prestada
  • La pantalla i el marbre

    Els museus ensenyen una forma especial d’obediència. La gent hi entra i abaixa la veu. El marbre ho fa. Els sostres pintats també hi ajuden. I els vigilants, les cordes, les cartel·les i aquella pressió silenciosa de tothom fent veure que sap com s’ha d’estar davant la història. Al centre… Llegir⇢

    La pantalla i el marbre
  • Fauna urbana, amb Wi-Fi

    L’escena en una terrassa urbana es presenta amb un home que observa la càmera mentre el món es barreja al seu voltant. La normalitat, reflectida a través dels elements quotidians i la tecnologia, es transforma en un espai de reflexió sobre l’adaptació del cos a l’entorn. La imatge, manipulada, busca… Llegir⇢

    Fauna urbana, amb Wi-Fi
  • El ca va marxar primer

    Una escena de platja on el mòbil sobreviu, el ca abandona la composició i el mar no mostra cap interès per la nostra importància. Llegir⇢

    El ca va marxar primer
  • Resenya de 1997… Rescate en Nueva York

    1997… Rescate en Nueva York no sembla una fantasia futurista equivocada. Sembla una mala notícia explicada amb trenta anys d’antelació i amb un pressupost prou ajustat per obligar Carpenter a fer cinema de debò. El 1997 de la pel·lícula no va arribar mai, almenys no amb Manhattan convertida oficialment en… Llegir⇢

    Resenya de 1997… Rescate en Nueva York