Cinc retrats són suficients per saber quan el carrer ha començat a respondre. Aquesta setmana va començar amb cares, cossos i portes. No retrats en el sentit educat de la paraula. Ningú no va ser col·locat, suavitzat, rescatat ni convertit en un petit monument de dignitat per tranquil·litzar l’espectador. La… Llegir⇢

El sol aquí no fa justícia, i tampoc ho intenta. Un home queda uns passos enrere, vestit de blanc, tallat per una llum que no perdona gaire. La boca oberta, la mà a mig gest, la mirada desviada cap a alguna cosa que queda fora del marc. Davant seu, una… Llegir⇢

Uns quants retrats de Barcelona, fets durant el cap de setmana. Cares a prop. Aparadors. Vidre. Trànsit. Parets cansades. Gent aguantant el seu lloc mentre la ciutat continua empenyent al darrere. No són retrats tranquils, encara que no hi passi res gaire dramàtic. Per això m’interessen. Ningú no sembla actuar… Llegir⇢

Absurd World Un Elvis toca sota terra. El passadís és baix. A l’esquerra hi ha un mural fred, un altaveu i el músic amb el vestit blanc, plantat davant del micròfon. A sobre, dues llums massa blanques rebenten el sostre. Al fons, la sortida cap a les Rambles i una… Llegir⇢

Hard Light El migdia cau sense pietat. El ciment enlluerna, els cossos queden tallats per una llum massa vertical i la vorera sembla més estreta del que probablement és. No hi ha gaire aire dins la imatge. Al centre, dues figures miren cap a la càmera. No acaben de posar,… Llegir⇢